Instantànies...

Mentiria sinó digués que em vaig començar a aficionar amb Los Planetas amb el que després ha resultat ser el seu pitjor disc fins a la data. La qüstió però, no és aquesta. Resulta que en aquell disc hi ha una cançó que es diu ‘Cumpliendo compromisos contractuales’, i aquest títol va ser font de conversa durant aquella época. Avui he decidit reprendre aquest bloc precisament per una qüestió relacionada molt d’aprop amb la mateixa finalitat que els granadins van decidir titular aquella cançó.

He fet aquesta foto de camí a lz feina.

Taken with Instagram at Platja Del Francas

Fauna humana del metro de Barcelona #9. La senyora amb un tribal tatuat.

Coses de casa #5, el Papa, Tarzán i un triceratops.

Coses de casa #4 Pa Bimbo torrat a mig menjar.

Los aliens al sol. (Taken with instagram)

Concepció de l’art. Pàgina 30.

Sempre m’ha flipat el misticisme que destil-len imathes d’escenes quotidianes com aquesta. No és res més que un estenedor buit ple de pinces d’estendre roba. Tothom estèn roba igual que tothom s’assenta al vàter. Tots som igual d’insignificants davant la mort, i la mort és algo sobre el que cal reflexionar. Si més no en moments com aquest resulta indispensable.

I use to see hippies wearing swastikas (Taken with Instagram at Bar La Traviesa)

La Traviessa és un oasi de psicodèlia enmig d’edificis construïts durant l’auge turístic dels setanta i vuitanta. Sense cap encant aparent, els edificis construïts per arquitectes provincians, llicenciats durant els anys daurats del franquisme, veuen com un bar sobreviu a tot això, fidel a modes que més d’un consideraria poc interessant. La Traviessa és un bluegrass bar, a l’interior hi ha una col-lecció de discos increïble, i cada diumenge programen rock’n’roll. Turistes i hardrockers saben que això no és San Francisco, però menjar-se un àcid aquí seria el millor que li podrien passar a aquestes làmpares.